Manuel i Salva han realitzat la travessia de Estels del Sud. Són 100 Km distribuïts en 5 dies. Ací teniu un xicotet diari de la experiència.

Són molts anys sense fer travesses, encara que l’any passat varem fer el GR-37 en 3 dies, però res comparable amb els barrancs i contraforts del Parc Naturals dels Ports. Arribem a Roquetes i la pluja ens impedeix pujar per la carretera del Caro. Tenim que fer-se un cafè i esperar a que amaini. Ja al refugi, arrepleguem el nostre morralet amb el mapa de la travessa, un barret, un porta mapes impermeable i la targeta per anar segellant les diferents etapes. Sopar, preparar la motxilla i descansar…

Comença l’aventura: 1ª Etapa: Ref. de Caro – Font Ferrera. 19 Km – 855 desnivell + acumulat 6 hores

Eixim del Refugi del Caro, més mirant l’oratge que el pes que portem a l’esquena. Per començar la pujadeta al Coll de Pallers i per continuar el trencacames fins Casetes Velles. El bosc està tan banyant que quant travessem els corriols de boixos i falagueres pareix que ploga al voltant nostre.

Arribem a Font Ferrera en 6 hores, just a temps per dinar. La vesprada de descans i per llegir revistes de muntanya, el que serà la nostra rutina. Guti, com sempre, ens prepara els seus macarrons i conill.

2ª Etapa: Ref. de Font Ferrera – Beseit. 17,9 Km – 145m desnivell + acumulat 6 hores

Tot de baixada fins Beseit. Més de 700 metres de desnivell negatiu.

Tenim sort i a pesar de les pluges torrencials dels dies anteriors, els barrancs no porten molta aigua i podem passar sense problemes. El desnivell positiu està quasi tot acumulat al pas del Romeret (on si que hi ha aigua) ara condicionat com a via ferrata i que permet salvat l’estret del Parrisal per la part alta de les gubies. Impressionant !!!!

El tros de carretera fins el poble fa que els nostres peus es ressenten. Com a Alcanyis està la cursa de Moto GP. Tots els hotels i cases rurals estan ocupades i l’organització d’Estels ens porta en cotxe a Arnes per tornar-nos al dia següent per fer la etapa. Açò ens dona la possibilitat de deixar les coses a la casa rural ja que estarem dos nits.

3ª etapa. Beseit – Arnes. 21,1 Km – 970m desnivell + acumulat 6 hores

Ens acompanyen fins el àrea recreativa de la Pesquera, estalviant-nos uns kilòmetres d’asfalt. La pujada a Penyagalera son 500 metres d’una tacada el que va anar en calma, com algunes cabres que trobem al camí.

Les vistes son espectaculars tant per la part dels Ports com per la part de la Vall. Ara la baixa, de coll en coll, per salvar el Serral de les Clapisses i La Ballestera i entrar a Arnes, poble del vells amics com el Quildo Carrretè del CEC.

4ª Etapa. Arnes – Paüls 19,7 Km – 900m desnivell + acumulat 6:30 hores

Tornem a carregar de nou tots els trastos a la moxilla. Les dos etapes que ens queden son les més dures de la travessa, per això la gent les fa les primeres. Però nosaltres les em deixat pel final (amb dos ……, valents). Encara que ja ho coneixíem l’Estret d’Arnes ens sorprèn,així com les imponents moles de Benet per les que passem. Ens espera el Coll de la Gilaberta, punt més alt del recorregut que enfilem sense problemes. Ara bé, la baixada és un altra cosa: 625 metres de desnivell, dels que els primers 500m cauen a plom per una pedrera en menys de 2 Km. Els genolls acaben cascats i el descans merescut es transforma en una llarga migdiada.

5ª Etapa. Paüls – Ref. de Caro 21,8 Km – 1640m desnivell + acumulat 7:30 hores

Des de que varem començar la travessa tot el mon ens havia parlat d’esta etapa quan els deien el nostre sentit de la marxa. Que bogeria deixar pel final la etapa més llarga i amb més desnivell. Convençuts després de la baixada de la Gilaberta que preferim pujar 1600 metres que tornar a baixar-los.

De bon matí enfilem el camí i, en un tres i no res, aixó si tots xopats de suor, estem als peus de l’Espina i d’ací al Coll d’Alfara. Ara ja està el més fort. La boira pels Rasos de Marraco no ens deixa gauidir dels profunds barrancs encara que troben alguna cabra que intenta arribar al fons.
El refugi de les Clotes ens permet uns recés al camí abans de continuar de coll en coll fins el punt més elevat del recorregut de hui. Ja de baixada i més relaxats de saber que em complit l’objectiu: Arribar al Refugi del Caro.

Una experiència inoblidable.

SALVA Y MANOLO

6 comentarios en «Estels del Sud, la travessa dels Ports»
  1. Quina enveja!! m'agradaria poder-ho fer també, a veure si hi ha algun boix en la Colla i ens n'anem junts.
    Enhorabona parella.
    L'entrda que hi ha al blog després de la vostra es meua, estic per llevar-la

    Un abraçada

  2. Buenas, creeis que es factible hacerla a principios de Diciembre, para gente con no mucha experiencia en montaña hivernal? (es decir sin piolets ni nada). Muchas gracias!

Responder a Emili Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *