La Murta és un d’aquells llocs que no per massa conegut és oblidat una vegada l’has visitat, sempre hi ha alguna cosa diferent en cada excursió.
Aquest diumenge es tractava de, després de pujar La Creu, tornar per la senda que va al Pla del Pouet. Enfront sempre la marjal i els pobles que l’envolten, al fons l’albufera, la Serra de La Rabosa i Cullera als seus peus i la Mediterrània al fons.
Després d’un desviament involuntari per part de Pilar, Mª José i Àngela, arribàrem al monestir on dinàrem, no sense haver visitat la font i els petits ermitòris mig amagats entre l’atapeïda vegetació.
Quatre hores ben aprofitades i amb un oratge fabulós per l’època que estem.
A destacar les dues noves adquisicions que ens acompanyaren al llarg de tot el recorregut, Ainoha i Araceli i l’empenyorament de Amparo que li permeté pujar a la Creu..
