El Tis era una espina que tenia clavada la Colla des de que l’any passat Ricki intentà dur-nos allí des de Cedraman. No fou possible aquella vegada i teniem que tornar’ho a intentar.
Entre tots, buscant dades per internet, amb plànols, tracks. Tota la informació era ben rebuda.
Aquesta vegada pujàrem des de Villahermosa del Rio, el primer tram no presenta dificultat ja que és seguir el GR 7 fins el «Refugi del pino Cacho», des d’allí la cosa es complica.
Enfront mateix del refugi puja una senda que està marcada amb fites i va guanyant altura cap al cim, no hi ha perdua doncs el cordal del Tis el tenim sempre a la vista, les fites van perdent-se a mesura que es fa més evident la pujada.
No ens penedírem de l’esforç, des de dalt hi ha unes vistes magnífiques de la vall amb les depressions del Carbo i del Villahemosa. vigilats pel gegant des de la llunyania.
El lloc convidava a romandre una estona i decidírem dinar allí dalt.
Per fi El Tis…! era l’expresió mes oida. Els seus 1300 metres ens havien fet suar tot un any.
Un sobresaliente le pondría al Tis porque es una gran montaña, salvaje y desconocida, la falta de caminos así lo demuestra. La iniciativa de Emili, los medios técnicos de Jose Luis y el esfuerzo de todos nos llevaron a la cima con un espectacular panorama del macizo de Peñagolosa. Y Cedramán quedaba oculto detrás de los montes….