La pica d’Estats i pic Negre d’Envalira

La ja tradicional escapada als Pirineus d’alguns membres de la Colla enguany tenia com destinació...
La ja tradicional escapada als Pirineus d’alguns membres de la Colla enguany tenia com destinació el sostre dels Pirineus catalans, la Pica d’Estats (3143 m.) i el Cim del Verdaguer (3131 m.).
Ningú des que anàvem en el grup havia pujat mai així que era sorpresa per a tots. I fou sorpresa, el que diuen la Tartera, que és una pedrera ens va advertir que pujar al cim era més seriós del que ens pensàvem.
Un vent gèlid dalt del Coll de Sotllo i una boira atapeïda ens convidava a abandonar, però decidirem continuar malgrat les expectatives i els consells d’un xicot que ja havia pujat més vegades i que se’n tornà.
Passàrem a la part francesa i travessàrem uns “neveros”, encara que duiem els grampons no els utilitzàrem, les petjades ens ajudaven a caminar amb prou seguretat. En poc més d’una hora des del Coll arribàrem al cim, primer a la Pica i després al Verdaguer.
Tinguérem sort perquè la boira ens donà una treva dalt i gaudírem d’unes vistes espectaculars del ibons de Sotllo i d’Estats i a la part francesa del Montcalm (3077 m.) on la boira ja no ens deixà pujar. 
De tornada al refugi de Vallferrera ens esperava una dutxa vigoritzant d’aigua freda que molts de nosaltres amablement refusarem.

L’endemà passàrem per Viella i férem nit en Benasque. Ací si que hi havia aigua calenteta i uns sopars ben merescuts.