Unes vistes impresionants de la Vall, a les que les muntanyes que l’envolten ja ens tenen acostumats i una història recent escrita en cada riba de pedra dels oblidats bancals.
L’esmorçar, com sempre abans de cada eixida, avui en «El clot de la font» carregaren les piles del nostre entusiasme.
El castell de la Reina mora ens donà la benvinguda amb un «sustet» a Inma que, solament, quedà en això. La senda continuà endins per la despullada serra fins la part més alta on ja ens va rebre un suau vent de llevant que ens renovà les forces.
Després de passar per «Les Foietes» dinàrem al costat d’una casa entre bancals abandonats, refredant-nos en l’exigua aigua que una sequia ens oferí, no hi havia més però fou suficient.
La baixada per «La cadira» i el refrigeri en el poble foren el colofó d’un dia que guardarem a la memòria i als cors per l’acollida dels nostres companys i amics del C.E.T.
Per cert enhorabona per l’exposició a la casa de la cultura sobre les troballes arqueològiques de la comarca. I és que la Vall amaga tantes coses…
El broche a la serie de excursiones sobre la Valldigna fue el castillo, la costa valenciana a vista de pájaro y el precioso camino que Emili llama "La cadira" bajando desde la parte alta de la sierra hasta la llanura de Tavernes. Nuestros anfitriones tuvieron la paciencia de recorrer con nosotros su territorio tantas veces pisado por ellos y mostrarnos sus escondites y balcones sobre el mar. No te parece Emili que les debemos una?.
Tens raó Tere, aquesta gent s'ha portat des de sempre molt bé amb nosaltres i saben que tenen la nostra estima.
No serà l'última eixida amb ells.