El passat 16 d’octubre de 2022 ferem una visita als amics del “Club Realet de Escalada y Montaña” d’Orxeta (CREM).
Ens acomapanyaren en un passeig pels voltants del Ponoig.
Havíem quedat en la Font del Molí, en Finestrat a les 9 i allí estaven esperant-nos amb cafenet i coca.
Una vegada tots reunits anàrem amb els cotxes un poquet mes endavant fins al “mas de l’oficial” (597 msnm) d’allí començàrem a caminar en suau pujada fins al coll de Sacarest, allí acaba la cresta dels Castellets. Ja haviem creuat el riu Anxero, un indret amb una variada diversitat de flora.
María i Gaya gaudiren compartint experiencias i saviesa amb els amics del CREM, els que anàvem als voltants intentàvem, en va, quedar-nos amb algun nom de bolet o de planta, cosa del tot imposible, donada la nostra ignorància.
Així arribarem al coll de la Coveta Moscarda on esmorzàrem. No podien haver triat un lloc més encissador, amb unes vistes que ens deixaven bocabadats, Polop i la vall als peus, i al fons la serra de Bernia, que tantes vegades hem trepitjat i tans bons records ens duu.
Despres de l’esmorzaret continuàrem per la carena fins al coll Llamp, punt més alt del nostre itinerari (942 msnm), d’allí arribàrem al coll del Pouet, cruïlla de camins tenint enfront la cara nord del Puig Campana, imponent, superb i enigmàtic, tantes vegades hem pujat i tantes vegades hem promes no tornar-hi i tantes vegades hem incomplert la nostra promesa. I és que eixe cim té algo que ens atrau als amants de la muntanya.
Per una interessant pendent baixàrem fins arribar al refugi Jose Manuel Vera, un refugi no guardat i obert a l’abast d’aquells que el puguen utilitzar, els nostres amics del CREM i altres amants de la Natura s’afanen en mantenir-lo en condicions òptimes.
D’allí als cotxes no hi havia mes que quatre fotos i un parell de riallaes.
Tornàrem a al Font del Molí i en una ombreta entre pins dinàrem i compartírem allò que cadascú duia.
Fou un dia molt entranyable on la joventut, la motivacio, l’implicacio i la generositat d’estos joves per uns moments ens va ser contagiada.
Al mes de Febrer els esperem per ensenyar-los la nostra terra, segur que estarem a l’altura del caliu que hui hem rebut.
