Podriem contar tantes coses del Montseny si no havera plogut i tanmateix podem contar tantes...
Podriem contar tantes coses del Montseny si no havera plogut i tanmateix podem contar tantes coses malgrat el mal oratge , que es fa imprescindible tornar-hi.
El passeig per l’Esqueix de Morou i l’Empedrat, l’embassament de Santa Fe i el atapeït bosc farcit de bolets, que ens recordava la nostra ignorancia micològica, la mullada pujada al Turó de l’Home , la visita a Seva i al Brull, el Castanyer de les nou branques i el poble de Viladrau són uns records massa forts per a deixar-los correr sense coneixer’ls més profundament.
El Matagalls ens espera.
El Montseny se’ns ha mostrat amb tot l’esplendor tardoral. El proper viatge ho farà amb una cara més florejada… amb plutja o sense.

Guerau de Liost retratava d’aquesta manera tan bella el seu entorn:

«Déu te guard, vianant!
Que t’imposi el Montseny
una mica d’amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d’avets i de faigs la fullaca esbandí
.
La virtut del Montseny es congria a l’altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seua canal dóna l’eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent»