El primer dissabte de Febrer decidirem fer una extra i pujar al Penyagolosa pel barranc de la Teixera, un indret desconegut i diferent com ho és el Penyagolosa cada vegada que el visitem, sempre té alguna cosa per a sorprendre’ns.
No arribàrem al cim, ni falta que feia, perque ella no vullgué, així és de capritxosa la muntanya, aquest dia ens tenia reservades altres sorpreses no menys gratificants.
Un barranc inconegut, la font de la Cambreta glaçada i la nevera tancada a cal i canto (jo em pregunte per què, es pot tancar per preservar-la però deixar una porta enreixada, dic jo), el mas de Cambreta solitari ens acompanyà en el dinar i la digestió la feu el barranc de la Pegunta (com no podia ser d’altra manera).
L’hermitori ens esperava amb un cremadet dels que li agraden als dos Pepes que venien.
La propera vegada pujarem al cim. T’ho promet Pilar.
Peñagolosa parece que nos evoca siempre seres mágicos, que nos rondan durante el paseo y como no íba a haberlos ese día entre tejos, campanillas de las nieves y el agua corriendo entre las peñas de la Teixera y el mullido suelo de la Pegunta? Bonito cuento real como la vida misma.
Va ser meravellós caminar pels seus senders, concentrats en el camí i amb alerta a la natura que t'envolta…es molt bonic escoltar el soroll d'un rierol precipitant-se per una cascada…un lloc al que cal tornar…
Arribar al cim és una meta, però no apressem el camí y gaudim de tot el que ens envolta.
Una forta abraçada per a tots els companys que van fer possible aquesta bonica excursió. Sous meravellosos.