La Serra d’Oltà es troba en els contraforts septentrionals del Sistema Bètic, en la comarca de la Marina Alta, molt prop de Calp.
Hi ha dos teories sobre la seua formació -ja que la seua cresta calcària és més antiga que la seua base formada per margues i arenoses – una que siga un despreniment de la massa de Bèrnia i l’altra que es dega al fet que un encavalcament produïra una rotació dels materials.
Este diumenge ens hem dirigit a esta xicoteta serra amb l’ànim d’ascendir al seu cim, des del que es té una àmplia visió de les muntanyes circumdants, de la mar i inclús, si el dia és clar, d’Eivissa.
Vam iniciar el camí des de la zona d’acampada per la senda PR-CV 340 en sentit NE, cap al Pas de la Canal, al contrari del que indiquen la majoria de les ressenyes, (considerem, que era millor realitzar de baixada, la forta pendent que hi ha entre l’Ermita Vella i el Corralet pel barranc de la Mola), des del Pas de la Canal ens vam dirigir cap a la Pedrera de la Mola i des d’ací vam iniciar l’ascensió cap al cim, passant pel Pou de la Mola i el Corralet.
El descens des del cim, com hem comentat, ho vam fer pel barranc de la Mola a l’Ermita Vella on vam menjar i posteriorment dirigir-nos a la zona d’acampada on vam donar per finalitzat el nostre recorregut.
Un magnífic dia de camaraderia i muntanya.
