Siurana i Carner

Tan de bó estava enamorat Josep Carner de Siurana que li va regalar el més bonic que sabia, un sonet, i no era per a menys doncs Siurana i el seu entorn encissen a tot-hom.

Pot ser perquè va esser la primer eixida llarga que vaig fer amb la Colla, que guarde un record inesborrable. Ara el blog em fa recordar de bell nou aquelles jornades.

En l’ermita de l’Abellera em vaig fer la ferma promesa de tornar-hi, i no m’agradaria ser-me informal a mi mateix. espere que la Colla m’ajude a complir aquest desig.