Para esta excursión se requiere estar inscrito en la Societat Excursionista de Valencia.
“Desert de les Palmes”, el nom de la serra prové de la presència d’una congregació carmelitana, orde que denomina “desert” a un lloc aïllat, allunyat de les temptacions mundanes, on es retiraven ermitans o ascetes dedicats a la vida meditativa espiritual.
La segona part del nom és deguda a l’abundància del margalló (chamaerops humillis), l’única palmera endèmica d’Europa.
Aquesta serra litoral paral·lela a la costa està situada en la zona més elevada de la Plana Alta, i marca la frontera entre el Pla de Cabanes al nord i la Plana de Castelló al sud. El seu cim és el pic de Bartolo, abans conegut com a munt de Sant Miquel, amb 729 m sobre el nivell del mar; destaca també la Creu del Bartolo monument religios erigit primer al mateix pic i després a prop. Un altre element orogràfic singular és la falla que apareix al voltant del castell de Montornés.
Tant la serra del Desert de les Palmes com la serra de les Santes formen part d’un plec anticlinal de materials del paleozoic.És un dels dos únics llocs de la província de Castelló on apareixen les pissarres, que, amb el seu to negrellós, i juntament amb la roca roja del Triàsic, la grisenca del juràssic i cretaci, i el verd dels pins, doten la serra d’un ventall de colors impactants.
Aquesta serra presenta un típic clima mediterrani amb un fort període de sequera durant l’estiu i amb pluges màximes a la tardor.
Junt amb la serra de les Santes, la serra del Desert de les Palmes constitueix un parc natural de la Generalitat Valenciana, el Parc Natural del Desert de les Palmes. Aquest paratge de 3.200 hectàrees fou declarat parc natural pel govern valencià el 16 d’octubre de 1989.
La vegetació del parc natural es troba en un estat de regeneració a conseqüència dels greus incendis que va sofrir entre 1985 i 1992, però tot i així encara és molt interessant. El sòl existent permet el creixement de l’alzina surera i de la carrasca, però a causa de la transformació de l’ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seva presència és molt escassa. També hi ha arbusts com l’arboç, el marfull, el matapoll, l’aladern i canyes (Arundo donax).
La fauna de la serra és variada destacant el gripau llevador, el llangardaix ocel·lat, el lludrió ibèric la colobra d’escala entre els rèptils i amfibis. La població d’aus és molt rica destacant l’àguila cuabarrada, el xoric, el tallarol esparverenc, el xot, el mussol, el mussol banyut o el dux entre les rapaços. També són comuns la perdiu, la tórtora, la tallareta, el colltort o el corb.
La presència de la congregació carmelita ha dotat a la zona de dos importants monuments com són el Monestir antic i el Monestir nou. Degut a les necessitats econòmiques que sorgiren a finals del segle XIX en la congregació carmelitana, es començà a produir una beguda a partir de diverses plantes de la serra anomenada licor carmelità.
A més, en el parc es troba un patrimoni arquitectònic important com les runes del castell de Montornés i del de Miravet que daten de l’època musulmana, l’ermita de les Santes(1617).
També cal destacar-hi el Castell Vell i l’Ermitori de la Magdalena, lloc on es trobava antigament la ciutat de Castelló de la Plana i a la que acudeixen els veïns de la capital en romeria de les canyes durant les festes de la Magdalena des de l’any 1378.
També s’hi ubica el Centre de Conservació de la Tortuga Mediterrània, a prop del monestir carmelita actual.
Quedem a les 10 h. al centre d’interpretació del desert de les Palmes
Ruta 1: Pujada al Bartolo. Itinerari circular pel mas d’Huguet
Duració: 1 h 45′
Distància: 6,8 kmDesnivell: 329 mEl començament de ruta està en el Centre d’Informació, des d’on ix una senda que puja a poc a poc.Transcorre entre un dens i variat matoll en què observarem diferents espècies d’estepes (Cistus monspeliensis, C. albidus, C. salvifolius), arboç (Arbutus unedo), llentiscle (Pistacea lentiscus), càdec (Juniperus oxycedrus), romer (Rosmarinus officinalis), etc.La senda desemboca en una pista de terra. En aquest punt, en el qual girarem a la dreta, podem observar enfront de nosaltres la imponent mola del Morico (694 m). Continuem caminant i a uns 300 m trobem la font de la Mola en la qual podrem aplacar la set. Un poc més endavant prendrem la pista que gira a la dreta i que ens porta entre una vegetació en estat de regeneració natural, en què podem trobar principalment pi pinastre (Pinus pinaster) i alguns exemplars de surera (Quercus suber).
Parada 1
Des d’aquest punt observem la Plana, la serra d’Espadà i el port de Castelló. Fixem-nos en les diferents coloracions que presenten les roques, on els grisos de la calcària es diferencien dels roigs del gres. Continuant per la pista, passarem pel costat del mas d’Huguet, típic habitatge rural tradicional.
Parada 2
Uns 50 m més endavant, arribarem a una pista asfaltada que serà la que ens conduirà fins al cim. També tenim la possibilitat, en aquest punt, de començar el descens, si girem cap a la dreta i seguim les indicacions. Si optem per continuar cap al cim, ascendirem per la pista asfaltada durant una distància de 1500 m i, deixant la creu del Bartolo a l’esquerra, arribarem al mirador (parada 3).
Parada 3
Des d’ací podem albirar les dues vessants del paratge, la plana i les platges, però també les muntanyes del Maestrat, el pla de l’Arc i tot l’interior castellonenc. Els pobles de Cabanes, la Pobla Tornesa, la Vall d’Alba, etc; les Agulles de Santa Àgueda a l’est, el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca al nord-est, el Parc Natural de la Serra d’Espadà al sud-oest, el pic de Penyagolosa al nord-oest. Els dies més clars veiem a l’horitzó, la bella silueta de les illes Columbretes, reserva natural i, més al sud, el cap de Sant Antoni, al Parc Natural del Montgó.Si seguim uns tres-cents metres per la pista, arribarem al punt més alt del recorregut i de tot el paratge, de 729 m. Al pic podem trobar l’ermita de Sant Miquel. Durant aquest passeig podem observar algunes aus com ara xoriguers, corbs, puputs i oronetes, i gran varietat de palometes i altres insectes, depenent de l’època de l’any. Amb sort, podrem observar en les altures, vigilant, l’au guardiana d’aquestes terres, la important àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), considerada com a vulnerable en el Catàleg d’espècies protegides.El descens s’efectua per la pista asfaltada, per a després agafar novament la pista del mas de Huguet que ens conduirà en un dels seus encreuaments cap a en Centre d’Interpretació.
Fonts: ca.wikipedia.org – GVA parc natural desert de les palmes