Després d’un intent, frustrat per la pluja, vam poder realitzar este diumenge el recorregut de la serra. Des del caseriu del Masserof iniciarem l’ascens, passarem pel pouet de la canal i arribarem al cordal de la serra que seguint-lo ens porta fins al cim de la serra del Ferrer. Les vistes són espectaculars, la serra de Bèrnia, separada pel pas dels bandolers, la serra d’Oltá,el penyal d’Ifach, Puig Campana, la nostra Meditérrania, impressionant. Des del cim ens dirigirem seguint el cordal, cap a una torre elèctrica abandonada, des d’ella vam descendir en direcció NE cap a uns bancals cultivats i una casa amb un pou per la qual passa un camí que es dirigix a Masserof. Vam menjar en la contornada d’esta casa i el nostre company Manolo, comentà que ell havia pujat des del pas per una senda que arribava fins ací, per la qual cosa sense pensar-ho molt i com la pujada pel barranc del Curt la coneixíem i les Empars es van oferir a tornar a Masserof per a agafar els cotxes i arreplegar-nos en la carretera de cases de Bèrnia, cap allí ens dirigirem. Baixada infernal, argilagues, enfiladisses i tota mena de plantes punxants, plens d’arraps arribarem a un tram de la senda un poc més neta que ens va portar al fons del barranc i seguint-lo arribarem a la tremenda bretxa que separa el Ferrer de Bèrnia. Després de les corresponents fotos, ja que havíem tardat més del previst a baixar, pujàrem sense perdre més temps per la senda del Curt cap a la carretera de Bèrnia, on ens esperaven les Empars i Pepe.
