Dia: 29 de març de 2023
Hora: 19:30
Lloc: C/Lebón, 5, b, izq. 46023 València
Les línies fortificades per a defensar València, per Edelmir Galdón
Com a resultat final de l’ofensiva franquista que, des del front d’Aragó, les tropes revoltades iniciaren cap a la Mediterrània, arribaren a Vinaròs el 15 d’abril de 1938. Des d’allí tenien dues opcions per a seguir avançant, continuar pressionant per Catalunya o llençar l’atac cap a València. Per raons no del tot explicades, Franco decidí continuar l’ofensiva cap a València, per a, principalment, ofegar la resistència de Madrid. De manera que, el 18 d’abril, dos importants agrupacions de forces d’atac, perquè una per la costa i l’altra des del front de Terol, inicien la pressió cap a València, front que en aquests moments estava prou debilitat, després de la, per als republicans, extenuant batalla de Terol.
L’Exèrcit republicà reaccionà amb la suficient rapidesa i eficàcia, desplaçant Brigades cap al nou front obert i inicia una política de construcció de línies de defensa, per a impedir que els revoltats arribaren a la capital del Túria.
Al llarg de més de tres mesos, a causa d’una defensa aferrissada del terreny, les forces republicanes, que aniran cedint a poc a poc terreny davant l’ofensiva enemiga, les forces de fortificació podran construir vàries línies de fortificació, fonamentalment la XYZ, per a detenir a les forces feixistes en el seu intent de conquerir València.
El 22 de juliol, no obstant el reforç de les forces atacants, els republicans detindran l’avanç dels franquistes davant de les defenses de la referida línia XYZ i tres dies després, la nit del 24 al 25 de juliol, l’Exèrcit governamental de l’Ebre iniciarà una important ofensiva que obligara a Franco a desplaçar les seues reserves cap al nou front obert pels republicans, així com part de les forces d’atac cap a Valencià. No obstant la paralització dels combats en el front de Castelló, l’Estat Major republicà continuarà amb gran intensitat les construccions per a la defensa de València, i dos línies per la rereguarda del front, que ja s’havien estudiat i iniciat els primers treballs: la Intermitjana i la Immediata, reforçaran els treballs de construccions defensives, per a garantir que els feixistes no arribarien a València.
Día: 29 de marzo de 2023
Hora: 19:30
Lugar: C/Lebón, 5, b, izq. 46023 Valencia
Las líneas fortificadas para defender València, por Edelmir Galdón
Como resultado final de la ofensiva franquista que, desde el frente de Aragón, las tropas sublevadas iniciaron hacia el Mediterráneo, llegaron a Vinaròs el 15 de abril de 1938. Desde allí tenían dos opciones para seguir avanzando, continuar presionando por Cataluña o tirar el ataque hacia València. Por razones no del todo explicadas, Franco decidió continuar la ofensiva hacia València, para, principalmente, ahogar la resistencia de Madrid. De forma que, el 18 de abril, dos importantes agrupaciones de fuerzas de ataque, porque una por la costa y la otra desde el frente de Terol, inician la presión hacia València, frente que en estos momentos estaba bastante debilitado, después de la, para los republicanos, extenuando batalla de Terol.
El Ejército republicano reaccionó con la suficiente rapidez y eficacia, desplazando Brigadas hacia el nuevo frente abierto e inicia una política de construcción de líneas de defensa, para impedir que los sublevados llegaron a la capital del Turia.
A lo largo de más de tres meses, a causa de una defensa enconada del terreno, las fuerzas republicanas, que irán cediendo despacio terreno ante la ofensiva enemiga, las fuerzas de fortificación podrán construir varias líneas de fortificación, fundamentalmente la XYZ, para detener a las fuerzas fascistas en su intento de conquistar València.
El 22 de julio, no obstante el refuerzo de las fuerzas atacantes, los republicanos detendrán el avance de los franquistas ante las defensas de la referida línea XYZ y tres días después, la noche del 24 al 25 de julio, el Ejército gubernamental del Ebro iniciará una importante ofensiva que obligara a Franco a desplazar sus reservas hacia el nuevo frente abierto por los republicanos, así como parte de las fuerzas de ataque hacia Valenciano. No obstante la paralización de los combates en el frente de Castelló, el Estado Mayor republicano continuará con gran intensidad las construcciones para la defensa de València, y dos líneas por la retaguardia del frente, que ya se habían estudiado e iniciado los primeros trabajos: la intermediana y la Inmediata, reforzarán los trabajos de construcciones defensivas, para garantizar que los fascistas no llegarían a València.