Prop de Lucena es troba el Mas de la Costa, allí es concentrava quan aquestes terres estaven habitades, una activitat important ja que allí estaven i encara hi ha les escoles que acollien a tots els nens de les masies del voltant. L’edifici convertit en alberg té un entorn privilegiat ja que l’abundància de masies habitades fins no fa molts anys, deixa veure una manera de vida tradicional gairebé intacta. Des d’aquest balcó sobre la vall del riu Llucena, iniciem una ruta circular que ens va acostar entre barrancs d’espessa vegetació, antigues fonts i erms propis de la situació en alçada a algunes de les masies més important d’aquesta zona just al peu del massís de Penyagolosa .
El dia va acompanyar i encara que el mas de Sabater es va mostrar esquiu i ens el saltarem, va ser un recorregut molt complet per fer-nos una idea de les condicions de vida d’aquells temps ajudats per una sèrie de panells explicatius de la flora, geografia i models econòmics del món rural on l’autoabastiment era la llei.
